PRESENTACIÓN EXPOSICIÓN
“EL PAISAJE COMO VIVENCIA”
GALERÍA MARCS, BADALONA, Diciembre 2021-Enero 2022
PINTAR EL PAISAJE AL AIRE LIBRE
por Teresa-Sala (Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona)
Durante los últimos seis años, Victoria Tèbar ha plantado el caballete en diferentes lugares de los Valles d'Àneu para pintar la naturaleza contemplada.
A lo largo del proceso creativo, ha sabido escoger los rincones que le han permitido observar con detenimiento, y perseguir, con los cambios de la luz natural, la captura del instante. En las diferentes campañas efectuadas, ha ido captando aquellos momentos especiales e irrepetibles que, a partir del punto de vista adoptado, han ido tomando forma en las composiciones. Pretendiendo abarcar el espíritu del lugar con el contacto directo, ha perseguido la belleza pirenaica con una interpretación propia.
En sus cuadros, podemos decir que otorga una experiencia vivida y nos la sabe comunicar, invitándonos a recorrer con su mirada, la maravilla manifestada de la creación. En definitiva, aprende y sorprende con cada obra por la sutileza poética de su manera de ver y de sentir la fuerza del paisaje.
El Plenairismo de Tébar es, sin duda, un arte de paisajes donde los colores verdes y los azules entonan una sinfonía que emerge de la tierra. Las montañas, los árboles, los tejados, los resplandores y las nubes son los protagonistas. De manera que, bañadas en aire, sus composiciones nos acercan o bien nos alejan del espacio y nos hacen partícipes de la energía que fluye y fructifica. Así, podemos reseguir el trazo y la línea, la mancha y la textura de sus visiones panorámicas por los pueblos, los prados o los parajes recorridos.
Ella no pinta flores, por su efímera existencia, ni animales que revolotean, como mariposas o insectos. Tampoco retrata personas generalmente, aunque la presencia humana se adivine en los edificios de las aldeas o en los campanarios de las iglesias. Por otro lado, los bodegones son también paisajes de objetos que, bajo la denominación de naturaleza muerta, denotan una sensibilidad especial por trasladar al lienzo todo aquello que nos rodea.
Abarcando caracteres diversos en cuanto a fisonomía y luz, los paisajes pintados por Victoria son una delicia cromática. Acarician nuestros ojos y nos sumergen en todos los colores del verde del Pallars Sobirá, así como de otros lugares que nos resultan sugestivos estética y energéticamente.
EXPOSICIÓ de Victòria Tébar: El paisatge com a vivència
EXPOSICIÓ de Victòria Tébar
ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU
Quadra de Carma. Juliol-agost 2021
PINTAR EL PAISATGE A L’AIRE LLIURE
per Teresa-M. Sala (Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona)
Durant els darrers sis anys, Victòria Tébar ha plantat el cavallet en diferents indrets de les Valls d’Àneu per pintar la natura contemplada.
Al llarg del procés creatiu, ha sabut escollir els racons que li han permès observar amb deteniment, i perseguir, amb els canvis de la llum natural, la captura de l’instant. En les diferents campanyes efectuades, ha anat copsant aquells moments especials i irrepetibles, que a partir del punt de vista adoptat, han anat prenent forma en les composicions. Amb la pretensió d’abastar l’esperit del lloc amb el contacte directe, ha perseguit la bellesa pirenaica amb una interpretació pròpia. Amb els seus quadres, podem dir que atorga una experiència viscuda i la sap comunicar als altres, i ens convida a recórrer amb la seva mirada, la meravella manifestada de la creació. En definitiva, aprèn i sorprèn amb cada obra per la subtilesa poètica de la seva manera de veure i de sentir la força del paisatge.
El pleinairisme de Tébar és, sens dubte, un art de paisatges on els colors verds amb els blaus entonen una simfonia que emergeix de la terra. Les muntanyes, els arbres, les teulades, les celísties i els núvols en són els protagonistes. De manera que, amarades d’aire, les seves composicions ens acosten o bé ens allunyen de l’espai i ens fan partícips de l’energia que flueix i fructifica. Així, podem resseguir el traç i la línia, la taca i la textura de les seves visions panoràmiques pels pobles, els prats o els paratges recorreguts. Ella no pinta flors, per la seva efímera existència, ni animals que voleien, com papallones o insectes. Tampoc retrata persones generalment, encara que la presència humana s’endevini en els edificis dels llogarrets o dels campanars de les esglésies. Altrament, els bodegons són també paisatges d’objectes, que, sota la denominació de natura morta, denoten una sensibilitat especial per traslladar al llenç tot allò que ens envolta.
Abastant caràcters diversos en quan a fesomia i llum, els paisatges pintats per la Victòria són una delícia cromàtica. Ens acaronen els ulls i ens submergeixen en tots els colors del verd del Pallars Sobirà, així com d'altres indrets que ens resulten suggestius estètica i energèticament.